20060826

Empeny, empeny que l'estiu s'acaba.

20060825

Divendres. El calendari santoral: Sant Lluís. Ja hem dormit amb llençols. Tal vegada, entre llençols, els somnis no es perdin per les escletxes del despertar. Somnis embolicats amb llençols, abans que no es trenquin a l'alba.

Panxes rotges i els Apatxes

Uf, sí que ens hem civilitat! La correcció política ens vessa per les orelles. Dos dies seguits de veure panxes rotges sense acabar detingut a la caserna de la guàrdia civil des Mercadal. Ni hem hagut de sortir escapats per la finestreta dels lavabos de can Vicente. Tampoc, no haurem vist aquells melons grocs que granaven als solcs de les teulades. Tot plegat, d'una normalitat elemental. Na Mar m'ha dit coses en veu baixa i que hi hauré de pensar. Jo, en una monotonia del discurs, només exclamava aquella lletania que vaig aprendre de l'àvia i que començava així:

Torna a rera Bartomeu,
que jo et daré un do
que no he dat a còmter
ni a baró,,,


No obstant, el meu company d'ala, en Vicenç de son Caragol, no deixava de cantar la cançoneta en totes les modalitats musicals possibles: fandango, peteneres, jota, etc,

Si sa mare n'hagués fet cent
de filles com na Maria,
tota Menorca estaria
rodada de bona gent.

20060818

Divendres. Platja des Bot. A redossa d'una ombrel·la trobada a les escombraries. Na Mar no va portar ni els bikinis grocs ni tampoc els negres, aquest cop, portava un traje de nedar de topos de colors, just semblava unes estovalles d'hule. Dia interminable, m'havia deixat el tabac a casa. En aquestes platges, com son Saura i altres d'especial bellesa, deixen amarrar a les embarcacions massa aprop de la riba. La ministra Narbona i, els seus jornaders de la Demarcació de Costes, fan els ulls grossos. A quants metres estipula la legislació vigent que s'han de fondetjar les barques en relació a l'arena de la platja,,,

20060817

Tan sols una ona em separava de tu.

Cabra (sense sopa)

Tal vegada sí que en Ramon Orfila estigui com una cabra. Sembla que la notícia que han donat els mitjans de comunicació sobre l'extermini d'unes cabres que voltaven aventureres pels espadats hirsuts i qualque parcel·la de tramuntana, propietat de bona gent catalana o quasi, idò, haurà estat una notícia sobredimensionada, o tal volta exageradament dilatada, o simplement exagerada, per la manca de notícies, allò que en diuen en l'argot: serpents d'estiu,,, Ramon Orfila no es pot queixar gaire pel tracte preferencial que ha gaudit fins ara dels grups de pressió i/o dels mitjans de comunicació, fins i tot, els seus adversaris polítics estan subterràniament contents i alegres del seu exercici polític, només que no ho diran públicament. Ha sabut desballestar uns turons de pissarra i d'enorme valor geològic a Llinàritx per fer el polígon industrial, i el GOB, el guardià de les essències ecològiques, ha sabut guardar silenci i punt en boca, que aquest és dels nostros! Emperò, les cabres de sa Bufera no eren del Gob. Vos ho dic jo: no hi ha res més que estar com una cabra per anar a matar cabres!

Armistici

Armistici no vol dir pau. Tot plegat és provisional, tanmateix, la mateixa vida és tossudament provisional. La mort sembla més definitiva al Líban i a qualsevol altre lloc. No hi ha fòrmules màgiques, ni física ni química que els homes fan la seva cursa instintiva. Les guerres són essencialment humanes. La història de la humanitat s'escriu (es va escrivint) entre guerres, aquests són els períodes que queden inserits en els llibres. Tot i que la moguda és absurda, té els seus propis fonaments neodarwinistes. Ara com ara, David Grossman, escriptor compromès en promoure una entesa entre palestins i israelins, hi ha deixat un fill de vint anys. Armistici vindrà a ser l'art de saber pactar: les victòries poden esperar les onades divines. Siguem només homes, deixem de ser divins, i practiquem els idiomes.

Alaior

Carrosses. Ca na Maruja. Coca de sofrit. Carn i xua. Sobrassada. Formatges. Ginets a cas Mulero. Sexualitat sense retorn. Balls de fandango. Tres grups ciutadellencs: St. Miquel i Arrels de St. Joan a sa plaça des Ramal; grup Tramuntana a sa plaça Nova. Na Mercè que balla i bota, que té ses cames de perdiu,,, Els Geganters de Mancor de la Vall, més enllà d'aqueix poble suvora Inca, un cul de sac i les xirimies que sonen com una esperança morta: Son Ferriol i la seva cançó. Pujar a la Rana de la fira, fins que el campanar s'esfondri... Oh, si aquesta ciutat hagués tingut port. Si hagués tingut una sortida directa a la mar, potser la història s'hagués escrit d'una altra manera. Avui ens hem de conformar en mirar finestres i balcons on baden les banderes i banderoles den Bernat Figuerola, i en llegir, de tard en tard, aqueixa potable publicació de s'Ull de sol. Mentrestant, seguirem comprant i consumint embutits i formatges d'aquest poble que ha abandonat el turó.

20060811

Cel enterenyinat. Massa boires per veure els estels. Cau un estel, demana un desig i si el secret de la demanda no és endevinat, aquesta s'esdevindrà realitat. Vespre tranquil·lot. Un cà d'enfora lladrava de valent. Aquests dies és més normalet sentir els motors dels vehicles nocturns. Cap sirena ha trencat el son de la nit. No hem pogut veure les llàgrimes, així com ens haguera agradat. Un altre any serà. Enguany no tocava. Aquest agost fa el camí de les formigues.

St. Llorenç llagrimer

Ahir vespre, asseguts a la terrassa de Biniculís, vam veure caure les llàgrimes de Sant Llorenç. Avui repetirem la partida. Quin espectacle! Pels auriculars escoltaré Pavarotti. Amb aquestes petites coses vaig carregant les piles. Sa Mixa, aquesta moixa negra que no ens abandona, em mira icnrèdula. Veure caure les llàgrimes de St. Llorenç purifica els pensaments, almanco, açò m'ha dit mumare. Que mai se sap fins a on s'ha de creure a una mare,,,

Galícia

Galícia és un fumall provocat. Galícia, a més a més, d'un bonsai atlàntic, durant aquests dies és un fumeral. Fum. Muntanyes de fum. I el foc que crema els arbres fins que aprenen gallec. Ara com ara, la gestió político-administrativa és en mans d'aquells que eren a l'oposició quan allò del xapapote i del petrolier Prestige. No és igual pigar que rebre. Idò, tampoc aquests altres polítics saben gestionar una crisi mediambiental. Foc a les comes i petroli a la costa. Quina endemesa! I els captius de la paraula com Manuel Rivas, Suso de Toro, Anton Freixa, etc., quina la diran sino poden emmerdar al dinousaure don Manuel Fraga. Quina la diran? N'hi ha que, quan no tenen enemics a qui encolomar les avinenteses, es queden sense discurs,,,

Petit aniversari

Na Ka sonava el violí despullada davant el meu. Un mirall de la cambra espargia els seus gestos musicals. Magnífic. Una cosa inanerrable. Jo em mirava el seu cos, i a vegades, em fixava la vista en els seus dits hipnotitzats. Sabia que allò era un regal d'aniversari. Verdi, en versió de Joan Pons, podia esperar.

20060807

En aquella síndria retxada estava resumit tot l'estiu.

Primer diumenge d'agost

Diumenge. Teníem previst anar a Son Saura. No vàrem trobar plaça d'aparcament. Vam tirar cap a les platges des Migjorn. Ple a vessar. Les tanques des Brucs i les voreres de la carretera. No havíem vist mai tants de cotxes per aquests rodols. Temporada alta. Vam arribar fins Atalis extenuats. Capell, tovallola i una cantimplora eixuta. Al migdia, vam fer una pizza a l'establiment s'Auba. Per recomanar. A vegades, quan no n'esperes res de la cuina d'un establiment qualsevol, idò, te'n pots endur una sorpresa. Aquesta pizzeria de l'avinguda David Russell és una cosa positiva, de cuina feta a la mida del client, tot i tenir la pinta d'un despropòsit de capdecantó. De tornada a casa, pujada fins dalt s'Enclusa. Amb els prismàtics vam observar la serra des Milocar de Binideufà i l'àmbit de l'incendi recent, d'aquesta setmana. Arribats a Biniculís, dutxa ràpida i freda. Cap al concert den Ritus a la plaça des Born. Els qui no havien comprat entrada ho van tenir magre, a l'entorn del recinte havien instal·lat una lona verda perquè els curiosos no poguessin veure el concert. Quina pena! Aquesta xusma del Cercle Artístic han fet gala del seu elitisme. Ni una pantalla per als desheretats! Avui dematí, en llegir les crítiques de la premsa, sembla que haguéssim anat a concerts diferents: els periodistes i jo. Primer diumenge d'agost esgotador. Només una birra fresca podrà confondre els horitzons i els oratges.

Cabiot

Avui vespre, a les tres de la matinada, ha caigut un cabiot. La tenda que teníem plantada al pati de Son Esparver ha quedat inundada, la pluja ha travessat la lona. Les llimoneres, els llorers i magraners han recuperat una altivesa que durant tot l'estiu havien abandonat. Ha fet de bon dormir avui vespre. Sortiran els caragols a passetjar la seva casa?

Es Milocar

Joan Mayol Serra, en el llibre Els Aucells de les Balears, en el capítol dedicat als Voltors, escriu: L'ARPELLOT, NEOPHRON PERNOPTERUS, 59 A 66 CMS, DIT MOIXETA VOLTONERA A MALLORA, ES LA DARRERA ESPECIE DE VOLTOR BALEAR. SI BE A MALLORCA EN QUEDEN ESCASSISSSIMES PARELLES (DUES O TRES COM A MOLT) A MENORCA ES MOLT ABUNDANT I JORDI MUNTANER I JOSEP CONGOST HAN DEMOSTRAT FA POC QUE HI HA POBLACIO HIVERNANT, MENTRE ES COMPORTA COM A MIGRADOR A LA RESTA DE LA SEVA AREA DE DISTRIBUCIO EUROPEA. LA CAUSA ESTA SEGURAMENT EN LES DIFICULTATS QUE TENEN ELS AUCELLS PLANADORS PER VOLAR DAMUNT LA MAR, FET QUE JA HEM ESMENTAT EN EL CAS DE LES CIGONYES, UNIT AIXO AL CLIMA NO GAIRE EXTREMAT DE MENORCA.
L'ADULT ES BLANC I NEGRE, AMB UN DIBUIXA SEMBLANT A LA CIGONYA O A L'ESPARVER FASE CLARA, PERO LA COA CUNEIFORME I LA CARA NUA I GROGA FAN IMPOSSIBLE QUALSEVOL CONFUSIO, ELS JOVES SON TERROSOS, EL DETALL DE LA COA ES SEMPRE CARACTERÍSTIC.
CRIA A ESCLETXES I COVETES DE PENYASEGATS, PROTEGIT SEMPRE DE CEL OBERT. LA POSTA ES DE DOS OUS, PERO EL POLL MES MENUT TE POQUES POSSIBILITATS D'ARRIBAR A VOLAR, SEMBLA QUE ELS JOVES EMIGREN A L'AFRICA, ON PASSEN DOS O TRES ANYS, ALL S'HAN OBSERVAT I FILMAT LES MOIXETES EMPRANT INSTRUMENTS, PEDRES ESPECIALMENT ESCOLLIDES, DE VEGADES A METRES DE DISTANCIA, PER TRENCAR OUS D'ESTRUÇ MASSA RESISTENTS PER AL BEC DE L'AUCELL. NATURALMENT, NO SOLS MENJA OUS, ESSENT EL CARNATGE, EXCREMENTS, ETC.. LA BASE DE LA SEVA DIETA. POT CAPTURAR RARAMENT REPTILS I ALTRES ANIMALS, SOBRETOT MALALTS. A MENORCA HE TROBAT CLOSQUES DE TORTUGA BUIDES I ROMPUDES QUE PODRIEN ESSER PRESES DE L'ARPELLOT.

Idó sí,. on hi diu arpellot o moixeta, hi posau miloca (Neophron percnopterus) i ja ho tenim tot aclarit. Aquest incendi as Milocar de Binideufà i son Arbatzer, haurà estat un cop fort per aquesta espècie.

Fumall

Dimarts vàrem dinar davall sa porxada. L'oratge portava cendres. Plovia cendres. Pins, mates, brucs, romanins, etc., van ser pastura de les flames. Un altre desastre. La gestió del foc. El foc és necessari. El foc és natural. Els professionals del foc ens han de mostrar les seves tècniques i estratègies. Haurà estat intencionat aquest incendi??? Ho arribarem a saber. Mentrestant, una mata de romaní va esplendint aquest jardí d'estiu,,, Quan he demanat a un conegut, pràctic de la zona sinistrada, si havia acabat la funció, m'ha dit: encara hi ha fumalls que poden reviscolar.

Jaleo des ases

Dilluns. Es Migjorn Gran. Sant Cristofolet. Es jaleo des ases: una coartada perfecte per fer de perllongar la mitològica infància. La gent vol festa o vol garrot,,, Una muntanya de vivències es van oblidant per a reviure'n d'altres, de vivències. Secrets i oblits. Recordances i imatges. Mites i paraules. Qui no té el do de l'oblit no pot viure. Les religions són fonamentades en el record constant d'un pecat, d'una deixa, d'una penyora que has de pagar. Les religions d'un sol llibre; les religions del llibre tenen la història al seu favor i també Déu al seu costat. Sant Cristofolet enguany s'ha escolat entre serradís de pixums i una besada fonda, amb regust de gin-amb-llimonada. Som vists pocs cabrestes i molts d'ases.