20070725

St. Jaume. Ahir despusahir van enxampar El Solitario a Portugal. Feia una dotzena d'anys que la bòfia i altres pasmes li anaven al darrere. S'havia convertit en un mite. Jo ja li havia agafat afecte, davant la meva mancança d'ideolatria, i després de la jubilació anticipada de Zizou, a qualcú havíem de convertir en ídol... Després hem anat sabent que El Solitario no era d'aqueixa perfecció de delinqüent que esperàvem. Ha deixat un regaló de pistes i de documents que l'imputaran de debò. No obstant, durant una llarga temporada, hem anat seguint les seves aventures anti-bancàries, i redei, es feia estimar, sabent amb quina impunitat i avarícia actua el gremi bancari, açò sí, amb totes les garanties del sistema financer. A més, quan un home té als seus talons, grups especialitzats de les forces de seguretat, que estudien i analitzen cada detall, cada fragment, idò, mereix un alè de coratge nostre. Ara com ara, l'ídol haurà caigut del retaulet, estava a punt de caure del tot i fer-se miques a bocins, emperò, el detall de què escoltava sobretot música d'Eric Clapton, encara m'ha deixat una engruna d'esperança. Quina de les seves cançons deu preferir? El que no hi ha dubte és que a El Solitario li han amargat Sant Jaume, que-bon-homo-era...