Alaior
Carrosses. Ca na Maruja. Coca de sofrit. Carn i xua. Sobrassada. Formatges. Ginets a cas Mulero. Sexualitat sense retorn. Balls de fandango. Tres grups ciutadellencs: St. Miquel i Arrels de St. Joan a sa plaça des Ramal; grup Tramuntana a sa plaça Nova. Na Mercè que balla i bota, que té ses cames de perdiu,,, Els Geganters de Mancor de la Vall, més enllà d'aqueix poble suvora Inca, un cul de sac i les xirimies que sonen com una esperança morta: Son Ferriol i la seva cançó. Pujar a la Rana de la fira, fins que el campanar s'esfondri... Oh, si aquesta ciutat hagués tingut port. Si hagués tingut una sortida directa a la mar, potser la història s'hagués escrit d'una altra manera. Avui ens hem de conformar en mirar finestres i balcons on baden les banderes i banderoles den Bernat Figuerola, i en llegir, de tard en tard, aqueixa potable publicació de s'Ull de sol. Mentrestant, seguirem comprant i consumint embutits i formatges d'aquest poble que ha abandonat el turó.
1 Comments:
Caramb, quin paissatge que descrius. Desgraciats aquells que només podem limitar-nos a llegir-lo.
Post a Comment
<< Home