Petit aniversari

Na Ka sonava el violí despullada davant el meu. Un mirall de la cambra espargia els seus gestos musicals. Magnífic. Una cosa inanerrable. Jo em mirava el seu cos, i a vegades, em fixava la vista en els seus dits hipnotitzats. Sabia que allò era un regal d'aniversari. Verdi, en versió de Joan Pons, podia esperar.