20030730

Diumenge. Hem arribat a Son Saura en barca. Una síndria grossa-grossa ens esperava després de l'arròs a paella. Davall els pins he pogut engegar la lectura d'aquest llibre de Pavese, m'he quedat embullat en la traducció de Joan Tarrida, en el poema THE CATS WILL KNOW;

Ancora cadrà la pioggia
sui tuoi dolci selciati,
una pioggia leggera
come un alito o un passo.

Una acumulació de notícies. Una voluntat de no voler saber-ne res. Res de res. Avui que, a propòsit, m'havia deixat de comprar els periòdics, idò, avui m'he assabentat d'un feix de coses que m'haguera agradat no saber-les pas. Na Mar portava uns bikinis negres, nedava furtiva, tenint el coneixement de saber-se mirada, de saber-se xoroiada. En aquella peça negra l'estiu d'enguany s'anava resumint i s'anava prescrivint els terminis d'una oferta, on el desig hi té decimals en joc. Diumenge ben aprofitat, llegint Cesare Pavese en versions de Joan Tarrida.