20060714

Insomni de migdia. Veig en Vicenç de son Caragol córrer davant toros, corre qui corre, cames ajudau-me, i jo m'ho mir tranquil·lament, bevent d'una bóta de vi de les tres ZZZ.

....................

La llibertat és crua. La llibertat acaba darrere els barrots de les presons. Quines Bastilles s'haurien d'assaltar avui... La llibertat mai no és donada, t'hauràs d'enrevoltar per aconseguir-la, habitualment, es viu en un règim de la llibertat de la por. És el més còmode. És el més tranquil. Anar fent i veure les Bastilles d'un tros enfora. La llibertat no et sortirà a camí, t'hauràs de decidir i anar-la a cercar, perquè, inauditament, la llibertat és un horitzó que no existeix més enllà de tu mateix.

.......................


Camines damunt l'arena, deixant una tímida petjada d'aquest moment. Un bany d'algues et guareix les venes rompudes dels peus.