20060702

Diumenge. Sol. Vent d'enterra. Travessia en barca fins Macarella. Petit borinot per dur l'arjau. Quan no hi ha obstacles, tothom vol fer de patró. Dinar dins la barca. Entre l'olor del petroli, un embat somort i les copes nocturnes d'anit, el cap embotat. Aspirina efervescent. En Pakito, m'ha deixat planxat: fas cara de lluç! Na Mar, m'ha deixat amb un pam de nas, no s'ha vestit aquells bikinis grocs. Tota d'una peça: color negre i amb topos grisencs. Amb els prismàtics, m'he passat una llarga estona, mirant les baldritges. Aquests ocells em tenen encisat. Només s'acosten a la costa per nidificar. En Pakito s'ha passat tota l'estona de la travessia, donant lliçons de geografia domèstica. Quan hem passat davant na Gall, aquesta mítica pesquera de la infància, on havia estat amb en Toni Cocarossa i mon pare, he clicat la càmara digital. Unes fotos de record. Mentre el sol, travessava el llençol, cansat de perdre les ombres, he envestit la lectura mariner de JV Foix: Entre algues, do'm la mà,,, Foix és la cosa més geològica que es pugui llegir de la literatura catalana.