20060611

Platges de Binigaus. Diumenge. A mitjan capvespre, quan el personal és de retorn, plantam l'ombrel·la damunt l'arena. Miram aquest horitzó davant nostre, un horitzó que no es pot desplegar. Les tovalloles esteses com matalassos. Al fil de l'horitzó un barco mercant fa la travessia. De l'illot de sa Galera surten al vol coloms. Emprimer aquesta platja era coneguda pels seus cards marins que creixien obrint-se pas entre els serrals d'arena, anava tan poc trepitjada que la vegetació arribava arran de la riba i a sa vorera, si feies un clot, hi trobaves cucs vermells que, conservats en serradís himit, empràvem d'esca per anar a pescar a ses pesqueres des Duc. Binigaus, una platja d'horitzó obert, emperò, és ben difícil de trobar-hi un migjorner que, al cap i a la fi, és ca seva.