Sant Cristòfol, es sant

20060710. Dilluns. Sant Cristòfol, es Sant. Som anat as Migjorn, amb companyia de mumare, a beneïr es cotxo, perquè no tinguem cap desgràcia, perquè aquest sant ens protegesqui per carreteres, camins i carreranys de tota casta. Mai se sap. Cunetes i pregàries són equivalents. Com diu aqueixa cançoneta, de complicitat arrelada, de compassiva solidaritat:

Un dia anant as Migjorn,
vaig caure de part darrere,
qualcant dalt una somera:
mal d'altres rialles són.

Mentre mirava les voreres, aqueixa herba que ja caduca, els colors que han fet la seva temporada i van transmudant; aqueixa carretera de Ferreries a Migjorn, que molt sovint havíem caminat a peu-peu, amb una faixina al braç i donant la mà a un germà menor, anant a visitar als avis, i alguns divendres capvespre, el senyor Conrado Arguimbau de retorn cap a Santa Mònica ens feia pujar a l'auto. Sort que aquell dia que va tenir l'accident, noltros no hi érem. Com deia mumare: es pobres no en podem tenir d'accidents, ni estar malalts,,, Açò són coses de gent de pes!

D'un tros enfora, he vist el rector Comella, aquest capellà més estil Grahan Greene que tenim a l'illot. Una volta el vehicle ha obtingut la serena menuda, una volta mumare ha fet volar quatre jacutòries incomprensibles, hem arribat fins al cementeri a llegir làpides: noms, llinatges i dates d'inicis i acabaments. De retorn, mentre el sol era empès per la lluna que dissimulava un ple, pensava sino haguera fet millor d'embarcar-me fins s'Aigua Dolça, davant son Cabrises, on na Mar era a fer sa bereneta amb uns coneguts. Tal vegada, aquells bikinis grocs, amb la llum lunar irreflexiva, reflectien arrugues i ombres que jo encara desconeixia. Tot és possible quan l'encís és una sínia de vivències intransferibles. Tot és possible si el capteniment dels sentits és governat per altres sentits, entre l'instint i la intel·ligència. I el color groc fa ondulacions a cops d'oblits,,,