20060709

Diumenge. Com que els llatinistes de la vela eren a Fornells, hem quedat a romandre a ses Fontanelles. Ha estat mel. Una tranquil·litat de pedra picada. Fondentjades les barques, en Pakito m'ha mostrat la cova que comparteix a Calafum amb altres amics i adversaris. Hem dormit damunt coberta, davall un tendal de lona. Al fosquet, quan els colors eren descoberts en la seva decadència, hem cantat quatre cançons acompanyats per una guiterra. Hom no espera gaire cosa de la vida, però, hi hem deixar l'àncora,,, Aquest navegar vora-vora la costa és especialment enervant, sembla que et trobis davant un mur interminable, com són els penyasegats del nord, i sents la mar com fa l'embat contra les roques, a vegades, un colom o un xòric surten amb nervi de les barbacanes dels penyals, l'aigua del mar, així com te vas atracant a la costa, s'enfosqueix en un joc d'ombres i de bellumes. La remor marítima t'encén l'instint d'escoltar qualsevol detall. Dominical passeig contra la laboral avinguda dels dilluns.