Darrers dies

Avui el personal se'n va a Ferreries i a Alaior a gaudir des Carnaval, fins i tot, amb açò de fer festa Ciutadella també ha trobat el seu grop decadent; una decadència en la recerca de l'ànima d'un poble que no sabem què vol arribar a ser. Quan hi havia una forta rivalitat entre els dos casinos locals, el casino Nou i el casino des Born, la cosa tenia el seu pinyol vermell. Eren altres temps, i la població laboralment es projectava en labors industrials més que no pas en el sector de serveis o terciari. Sembla que açò des Carnaval és més cosa de poblacions d'aspecte industrial com són ara Ferreries i Alaior. N'hi ha per sargir teories de tota mena. Als darrers dies donava joc per anar escoltar alguns glosats que s'han esdevingut memorables; glosats d'aquella categoria ja no se'n escolten, malgrat les bones intencions del personal de Socademots. A l'Amo de son Mascaró li vam sentir dir aquesta:


I Triay avui és igual
ja no és com es temps passats,
llavors, només veien desfressats
i ets últims des Carnaval,
i avui en sa Corema i tot val,
i ses bergantes duen xal
com ses àvies des temps passat!

Marta Bizcarrondo

Marta Bizcarrondo

Llegint la premsa en una sala d’espera m’he assabentat de la mort de Marta Bizcarrondo. Aquesta senyora la vaig conèixer a la seva cabana de llenya a Cala Morell, un estiu llunyà, quan l’estiu encara feia estiu i quan, a les palpentes, els professionals illencs de la política encara no havien despuntat. No havien tret la muda, vull dir. Em fou presentada, juntament amb el seu marit i company Antonio Elorza, per n’Antonio Casero com no podia ser d’altra manera. Aquest corredor de voreres que, quan veritablement s’escrigui la història contemporània insular, haurem de retre homenatge en pàgines. Na Marta ens va cuinar una arròs amb conill i n’Antonio em va explicar com i de quina manera escrivia els seus articles de premsa. Plens de matarots, corregits una i altra vegada, notes al marge i que, una volta passats a net per na Marta, eren enviats via fax al diari El País. Coneixia els articles i qualque llibre d’Antonio Elorza, emperò, desconeixia l’obra de Marta Bizcarrondo. Aquell vespre no me’n vaig anar amb la senalla buida. Em va regalar un llibre: Andreu Nin y el movimiento comunista en España de Francesc Bonamusa. Un llibre ple de subratllats i anotacions a llapis. De tota lectura en treia unes fitxes en lletra menuda i vaig aplegar al vol el seu mètode de lectura i escriptura. Alguns diumenges l’havia vista conduint el seu Citroën GS, aparcar al supermercat Syp i sortir carregada de bosses, i un munt de diaris, mentre jo feia cua cristiana per un pollastre a l’ast. Als replans de Cala Morell tornarem a replegar el seu somriure.

Sant Blai

Sant Blai. La mare anirà a misseta a ses Carmalites i portarà regalèssia beneïda. Un dissabte perfecte per fer bugada de premsa. Tenim tanta pàgina de periòdics endarrerits. La tinta ens deixarà les mans perdudes. Hem replegat totes les pinyes que hem pogut dels rodals per encendre foc. No hi ha millor combustible. Els piròmans de boscos les empren per a les seves activitats d'inici d'un incendi, a més, sembla que l'incenci ha estat per causes naturals. El foc purifica i l'oci dignifica. Quan el foc crema l'oci, les companyies d'assegurances arrufen el nas. Un dissabte de febrer on deixar les claus interpretatives en mans den Bernat d'Atalis. Que es trenqui la closca embastant versos... Potser sí, que sembrarem una ceba i ens sortirà un ai!