Panxes rotges i els Apatxes

Uf, sí que ens hem civilitat! La correcció política ens vessa per les orelles. Dos dies seguits de veure panxes rotges sense acabar detingut a la caserna de la guàrdia civil des Mercadal. Ni hem hagut de sortir escapats per la finestreta dels lavabos de can Vicente. Tampoc, no haurem vist aquells melons grocs que granaven als solcs de les teulades. Tot plegat, d'una normalitat elemental. Na Mar m'ha dit coses en veu baixa i que hi hauré de pensar. Jo, en una monotonia del discurs, només exclamava aquella lletania que vaig aprendre de l'àvia i que començava així:

Torna a rera Bartomeu,
que jo et daré un do
que no he dat a còmter
ni a baró,,,


No obstant, el meu company d'ala, en Vicenç de son Caragol, no deixava de cantar la cançoneta en totes les modalitats musicals possibles: fandango, peteneres, jota, etc,

Si sa mare n'hagués fet cent
de filles com na Maria,
tota Menorca estaria
rodada de bona gent.