Reliquiari

Ahir vaig anar a sopar a can Pakito, i mentre encentàvem aquest rosat fresquet-fresquet Faustino, collita 2005, em va mostrar els trossos de carota que havia pogut agafar el fosquet de Sant Joan, a l'olla des Pla, i tot ensenyant-me una esquerda, molt segur d'ell mateix, em va dir: idò, aquest trosset és de sa carota den Min Morena!!! I em va seguir mostrant trossets i esquerdes d'altres anys, els quals té, amb pulcritud d'inventari, numerats i datats, com si fos el resultat d'una excavació arqueològica. Vaig quedar aturdit per l'empresa duita a terme. I em va demanar, quan envestíem aqueixa sarsuela de rap a la marinera: què t'ha semblat es meu reliquiari??? I és que Sant Joan, diguin el que diguin, és una religió pagana. No te fot,,,

En capilla

Ciutadella. Carrer Mallorca. Al cibercafè suvora es Forn del Ranxo, esperant als col·legues, estic fullejant altres blogs de qui aprenc sempre quelcom, sempre queden coses per aprendre i conèixer, la curiositat és l'ànima de les coses insabudes. En Pakito em posa un gin amb llimonada damunt el taulell i em fa l'ullet. La cosa anirà així: a les dues en punto, en Sebastià Salort, es fabioler, havent pujat les escales de cas Olivars, dempeus damunt el replà, es dirigirà al Caixer Senyor i dirà les paraules màgiques que fan de començar la currua de la festa cavalleresca: Caixer Senyor, me donau vós permís per començar es replec""", i es Caixer Senyor, amb accent sevillà que haurà perfeccionat amb saladura dels seus cosins i cosines, contestarà: Sebastià, pots començar!!! i es fabioler, amb un tremolor secular, donarà partida al primer toc de fabiol d'enguany. I que amb salut ho puguem contar!!!!

Barca

Tenir barca i bon port, heus ací la consigna. No tenim un bon port. Mentrestant,,, Mentrestant, els polítics perden el temps (i ens fan perdre la llavor) i s'enrosquen també en promoure dissenys més o manco atrevits (perquè saben d'antuvi que la seva realització és gairebé utòpica pel capital que s'hauria d'invertir), o en donar a conèixer models de port que siguin inserits en una estructura paisagística més addient. Mentrestant, les rissagues que no hi entenen de política i d'aquest contemporanitzar els problemes, perquè la seva resolució no sigui d'aquest temps, idò, les rissagues fan acte de presència i fatídicament esdevenen allò únic de ser, l'oportunitat tràgica d'existir, el mite de Sísif que sempre es ve repetint al capdeponent, perquè som així i els qui estan relativament bé no voldrien pas que els altres puguin prosperar, perquè els altres puguin treure el cap de part damunt el destí a no ser que siguin incorporats en el clan polític, en el clan econòmic, en el clan social o religiós, és així de fumut i, tal vegada, quan les esperances no tenguin un fumeral de sortida o un respirall d'entrada, tal vegada, serà el moment de donar una oportunitat a l'evolució agressiva, és qüestió de temps, sembla,,,

20060614

Son Esparver. El fill del veïnat, després d'escola, es passa el temps rematant la jugada: tambó i fabiol, i fibla que fa fort, a la recerca de la tonada santjoanera. Sent xisclar els abellarols que capaltard tornen als nius que han foradat a les dunes. Qualsevol excusa és factible per encendre un poema inacabat. T'agrada de llegir i rellegir Gabriel Ferrater. Insuperable. Aquest és el teu criteri que també m'he fet meu.

Tot allò que em vas dir,
jo ho hauria d'haver sabut,
però, no em veia amb cor
d'esfondrar l'anècdota.
Tot allò que em vas dir,
tenia prou motius
per amollar les bengales
d'aqueixa inversemblança
gairebé categòrica.
Tot allò que em vas dir
fou la nòmina més eròtica:
una llosca al cendrer
i un perfum lleuger,,,

20060613

Son Esparver. Cansat de xoroiar pantalles d'altri. Amb les celles cremades de mirar i llegir blogs, on la literatura també vessa, me'n vaig a veure el partit de futbol del Brasil. Apa, idò!

20060611

Platges de Binigaus. Diumenge. A mitjan capvespre, quan el personal és de retorn, plantam l'ombrel·la damunt l'arena. Miram aquest horitzó davant nostre, un horitzó que no es pot desplegar. Les tovalloles esteses com matalassos. Al fil de l'horitzó un barco mercant fa la travessia. De l'illot de sa Galera surten al vol coloms. Emprimer aquesta platja era coneguda pels seus cards marins que creixien obrint-se pas entre els serrals d'arena, anava tan poc trepitjada que la vegetació arribava arran de la riba i a sa vorera, si feies un clot, hi trobaves cucs vermells que, conservats en serradís himit, empràvem d'esca per anar a pescar a ses pesqueres des Duc. Binigaus, una platja d'horitzó obert, emperò, és ben difícil de trobar-hi un migjorner que, al cap i a la fi, és ca seva.

20060610

Biniculís. Un dia rarot. Amb ganes de voler fer coses, i per altra banda, amb la incèrcia de deixar-ho córrer tot. La fortuna de posar un poc d'ordre en els llibres espargits i els cds amuntunats ací i allà. Posar ordre. Als prestatges seguir la conducta de les etiquetes: on posa blues, idò, no haver-me de trobar un disc de Leonard Cohen. Aquests dies així, ennivolats i espremuts de llum, són ideals per adquirir aquella disciplina interior que, a vegades, restaura el caràcter. Són amb dies així que l'animeta de les coses s'engresca amb la serenor de viure. Com els moixos quan van un poc escaldats.

20060610

Biniculís. Un dia rarot. Amb ganes de voler fer coses, i per altra banda, amb la incèrcia de deixar-ho córrer tot. La fortuna de posar un poc d'ordre en els llibres espargits i els cds amuntunats ací i allà. Posar ordre. Als prestatges seguir la conducta de les etiquetes: on posa blues, idò, no haver-me de trobar un disc de Leonard Cohen. Aquests dies així, ennivolats i espremuts de llum, són ideals per adquirir aquella disciplina interior que, a vegades, restaura el caràcter. Són amb dies així que l'animeta de les coses s'engresca amb la serenor de viure. Com els moixos quan van un poc escaldats.

Poesia de postal (tongo o consanguinitat)

La poesia per a la postal de la Missa des Caixers de Sant Joan d'enguany ha estat obra de Joan Faner. Res a dir. Si el jurat qualificador considerà que aquella obra era la més representativa o la més eixida, entre les poesies presentades. Emperò. El que no acab d'entendre és que, entre els membres del jurat poètic, hi figuràs una de les dues Capellanes que tindrem enguany (en Bosco Faner) i que, per més inri, és un germà del poeta guardonat. No sé com ho veis, crec que les formes en aquests àmbits poètics s'han de saber guardar. I és que l'al·lota que va quedar finalista amb el seu poema va quedar com un poc espantada. Em va convidar a una orxavata de cas Mèrvol i jo li vaig parlar d'allò que no hauria de saber: de les connivències administratives i els seus aspectes endogàmics,,,

20060607

Coster de Dalt. Dia passat arranjant els arbres. Els nou llorers estaven assedegats. L'herball escanyava els ceps. Les síquies de regadiu es trovaben embussades. El groc de les llimones reflectien com miralls dins la vinya. Mentrestant, assegut davall la parra, em posava a pensar amb na Joan Baez. Haurà baixat de l'arbre? Encara hi és? Na Mar, m'ha duit la pàgina 60 del diari El País de dilluns, que havia arrabassat d'un exemplar del bar Peri, on sortia una entrevista d'Ignacio Julià amb Lou Reed. Una entrevista sense clovella.

Rite de pas

Ahir fosquet, quan vaig veure arribar en Pakito, que havia anat a Calafum a passar Cincogema amb els seus amics de no sé quin curs escolar, em vaig donar compte de l'evidència: el seu rostre just semblava un paisatge després de la batalla. Es trobava esgotat, sense veu, com un guerrer exhaust i va tenir energies per dir-me: una altra Cincogema d'esquena! I vam apurar les darreres Heinekens de la gelera, mentre la Missa de Coronació de Mozart fiblava pels altaveus.

Cincogema

Bikinis groc on
la llum del sol reposa.
Ara és l'instant
del joc amagat,
ara tens la corda
atesada de l'instint.
També, els daus també giren
en l'ànima del joc perdut
i les neurones capgiren
la sort dels cossos volguts.
Bikinis groc
on la llum resumida
fa xubecs de migdia.

Càmping

Aquests dies de Cincogema hauran estat uns dies de càmping a Torresolí. Just semblava el Far West enyorat, ciutadellencs darrere cada mata. Na Mar, a la piscina del migdia, ha exhibit aquells bikinis de color groc que li vaig regalar. Uf, sort que vaig endevinar la talla! Ha estat la meva exclamació en veure-la a contrallum. Aquest Cincogema m'ha donat el to i m'ha ofert les vivències per esbossar uns quants poemes, mots de pells i de superfícies. No em puc queixar,,,

20060602

En el creuer de les mirades, sempre hi deixàvem qualque pneumàtic.

20060601

El joc que tu saps
no és cap drecera.
Saps que d'un empelt
ha nascut el joc
que evites prou
que faci creixença
a les mans tremoloses.
Saps que el parany
és suvora el cos
del jugaroll adormit
quan laberíntic
et desperta.
El joc que tu saps.