24 de desembre

Biniculís. En Vivenç s'ha entregat amb un bòtil de xampany de 30 euros. Na Mar ha anat al Syp i ha comprat uns quants pollastres a l'ast. He bullit verdures: mongetes, fessols, pastanagues, xampinyons, etc. Un tià de carxofes as forn i uns quants bòtils de vi que durant tot any s'havien oblidat al rebost. Hem desengegat l'electricitat i hem sopat a la llum de les espelmes, en un ambient de fosca. Els nostres rostres semblaven més expressius. Les ombres més verídiques i el temps com si s'hagués aturat. En Vicenç tenia corda llarga i jo tenia curiositat en sentir el seu discurs. Na Mar ha plegat a dormir, i Vicenç i jo hem quedat xerrant fins que els galls de Son Esparver han il·luminat l'alba freda de Nadal,,,

22122005-02

Ciutadella. Hem baixat a poble. Na Fletxa, una cussa de na Mar, ha trepitjat vidres i tenia una ferida lletja a les potes. L'animal és un séter irlandès. Mentre és a la consulta veterinària, jo he entrat a fer un aguait en aquest club cibernètic. Hi ha un ambient melangiós. Ara estic pensant sino fóra millor anar a la consulta del menescal, a fer companyia a na Mar, emperò, aquests indrets: ambulatoris, hospitals, comissaries, jutjats, correus, etc.,,, em posen de mal humor. En un principi, li havia posat un cotó banyat d'iode a les potetes, mullant la pell i bufant per eixugar la ferida. No n'hi ha hagut prou. S'ho havia de mirar un professional. Si el tall me l'hagués fet jo, tot haguera estat un cuento gros,,,

22122005-01

Biniculís. Sopar de llom amb col. Macedònia de fruites. Na Mar em comenta l'exposició de Maties Quetglas al Roser. L'he d'anar a veure. Em convida a anar-hi junts. Li ve de gust tornar a repetir. Em diu que el catàleg encara no estava imprès. A vegades, de les exposicions l'únic record cert que en queda són els catàlegs. M'ha comentat que es projecta una filmació de Joan Al·lès i Juan Elorduy, on es veu el pintor en plena faena. De Maties Quetglas m'interessa la seva traça i molta tècnica que l'agombola, en canvi, és d'una temàtica repetitiva fins a l'obsessió, sembla que està pintant sempre el mateix quadre.

22 de desembre

Longomare. Matí. Boira. Ha vingut en Tom i hem partit cap a Maó. En Tom hi anava per arreglar papers notarials i jo m'he passat l'estona anant darrere llibres i cds. En una cafeteria he parat l'orella: el parlar mahonès se sent ben poc. Açò de viure del cuento serà llarguer... En Tom m'ha contat que anava al notari de Maó, perquè no se'n refiava de la xerrameca del seu poble. M'he emprenyat. Hem tingut una conversa acalorada. O què et penses que aquí no n'hi ha de xafarderies... És clar, a un altre nivell. Tot plegat és una conxorxa de serveis administratius. Ara més que mai les distàncies no havien estat tan provocades. Hem aturat as Mercadal a fer un menú. El molí tenia les aspes subjectades. El cel feia cara de maleit. Uns camioners comentaven quatre coses. Els cambrers portaven una somnolència de post temporada estivenca. Al cel he vist l'exhibició de tres xòrics i he pensat que encara hi queda molta esperança per destrossar. Som els mirons d'una inequívoca decadència.

21122005-02

Longomare. Les fulles dels ullastres que envolten la casa estan ajupides de fred, com arraulides per un pes existencial. Hem sentit la sirena del barco en sortir del port. A sa Punta des Lleons la visibilitat encara era diàfana. Els semàfors dansaven un ritme d'incertituds. Tocar metalls és tot un prodigi, et glaça el tacte. En Vicenç pujarà a sopar: pasta italiana i pilotes amb tomatigat. I l'equació és fàcil de resoldre: si puja en Vicenç, no vindrà na Mar.

21122005-01

Santandria. Colors de fred. La mar encalmada. Les titines fan aquell seu vol ràpid i transitat de nirvi. La cala és deserta. Un silenci marítim s'acomiada del capvespre. A les tanques de s'hort des Dean, uns agrons esperen immòbils l'instant de prendre el vol. Aquests dies d'hivern la cala té una aura misteriosa. Ha deixat de ser aquell polígon turístic: mercadeig de tumbones i ombrel·les de lloguer. El capvespre es va fonent dins l'horitzó d'un ponent hermètic. A uns passos més endins, m'espera una ximeneia encesa. Quan he passat suvora seu, els agrons s'han donat al vol, amb una parsimònia de manual. La fusta és humida, emperò, el foc no es queixa.

21 de desembre

Longomare. He obert la nevera: encara em queda un iogurt de maduixes.

20122005-01

Ciutadella. Capvespre consumista. Comprant regals, botiga rere botiga, a la recerca d'aquell objecte que pogués plaure a tal persona. Quan m'he adonat, no havia adquirit res per a mi. Un llibre? Tants com en tenc pendents de llegir encara. Un cd? Em manca temps per poder escoltar aquella música que em plau: Bach, Telemann, Albinoni,,, He fet un cop de cap: he anat a encomanar taula a un restaurant d'anomenada.

20 de desembre

Longomare. Fredor. Les postes de sol tenen el ventall de colors dels liles, vermells i blaus. Si qualcú no em ve a cercar no baix fins a poble. Aquest habitatge-taller que m'ha cedit n'Eliot té l'encís de trobar-se massa lluny dels carrers. Fa tres dies que no he llegit la premsa. No he sopat gaire. Una danone i una poma. Tot el capvespre mirant aquest taller de n'Eliot. Demà pujarà en Vicenç a veure'm i farem d'acabar aquella partida d'escacs que vàrem deixar inconclosa. Els papers no fan avant. Enferritxat.

19 de desembre

Longomare. Dilluns neguitós. Ha plogut, ha fet sol i el vent ha tret les orelles. Sopat d'arròs bullit, passat per la paella amb fessols, pebre vermell i pernil dolç. El vi rosat tenia un punt de picat. Sort que na Mar no l'ha tastat. Quin desastre de vi! Els melons de Múrcia encara es poden menjar. El rem era de Xile, un rem superb. Fins les quatre de la matinada en el solc de la lectura de Sandor Marai.

18 de desembre

Longomare. Diumenge perdut. Sopar prest. Una truita d'espinacs. En Vicenç de Son Pinyol m'ha convidat anar al cinema: Harry Potter i el calze de foc No he llegit els llibres, no obstant, les versions cinematogràfiques m'han ben agradat. He iniciat la lectura de Sandor Marai: Memòries d'un burgès. Lectura fins a les tres de la matinada. Les pàgines d'aquest llibre tenen fossilitzat el perfum de na Mar.

17 de desembre

Longomare. Vam sopar prest. Patates, pastanagues i mongetes bullides. En Biel no va comparèixer. Na Mar no tenia xerrera. Tot plegat va ser un monòleg de mirades. En Toni ens va forçar a provar el seu pa integral, fet a casa amb mètodes artesanals. Un bon pa. Ara bé, no et miris el que deu costar cada peça. Quan el silenci s'havia ben espesseït, na Mar ens va convidar a prendre una copa a Baixamar. Després de tant de temps de no baixar-hi, em semblava molt estrany aquell port, aquell ambient desllorigat. De tornada a casa, em va amollar un monòleg sobre l'obra de Sandor Marai, un autor que acaba de conèixer i que la té encisadament agafada. M'he proposat llegir-me aquest autor hongarès, encara que només sigui per tenir quelcom que dir-li i rompre aquest silenci llargarut que va creixent entre ambdós. Volia veure sortir l'alba, aquell trenc d'alba somort i pensatívol, però, m'he adormit abans.

Cada vespre

Cada vespre, abans de dormir, agafar la ploma i escriure uns apunts, uns apunts qualsevols.