Santandria. Colors de fred. La mar encalmada. Les titines fan aquell seu vol ràpid i transitat de nirvi. La cala és deserta. Un silenci marítim s'acomiada del capvespre. A les tanques de s'hort des Dean, uns agrons esperen immòbils l'instant de prendre el vol. Aquests dies d'hivern la cala té una aura misteriosa. Ha deixat de ser aquell polígon turístic: mercadeig de tumbones i ombrel·les de lloguer. El capvespre es va fonent dins l'horitzó d'un ponent hermètic. A uns passos més endins, m'espera una ximeneia encesa. Quan he passat suvora seu, els agrons s'han donat al vol, amb una parsimònia de manual. La fusta és humida, emperò, el foc no es queixa.
|
0 Comments:
Post a Comment
<< Home