17 de desembre

Longomare. Vam sopar prest. Patates, pastanagues i mongetes bullides. En Biel no va comparèixer. Na Mar no tenia xerrera. Tot plegat va ser un monòleg de mirades. En Toni ens va forçar a provar el seu pa integral, fet a casa amb mètodes artesanals. Un bon pa. Ara bé, no et miris el que deu costar cada peça. Quan el silenci s'havia ben espesseït, na Mar ens va convidar a prendre una copa a Baixamar. Després de tant de temps de no baixar-hi, em semblava molt estrany aquell port, aquell ambient desllorigat. De tornada a casa, em va amollar un monòleg sobre l'obra de Sandor Marai, un autor que acaba de conèixer i que la té encisadament agafada. M'he proposat llegir-me aquest autor hongarès, encara que només sigui per tenir quelcom que dir-li i rompre aquest silenci llargarut que va creixent entre ambdós. Volia veure sortir l'alba, aquell trenc d'alba somort i pensatívol, però, m'he adormit abans.