22 de desembre

Longomare. Matí. Boira. Ha vingut en Tom i hem partit cap a Maó. En Tom hi anava per arreglar papers notarials i jo m'he passat l'estona anant darrere llibres i cds. En una cafeteria he parat l'orella: el parlar mahonès se sent ben poc. Açò de viure del cuento serà llarguer... En Tom m'ha contat que anava al notari de Maó, perquè no se'n refiava de la xerrameca del seu poble. M'he emprenyat. Hem tingut una conversa acalorada. O què et penses que aquí no n'hi ha de xafarderies... És clar, a un altre nivell. Tot plegat és una conxorxa de serveis administratius. Ara més que mai les distàncies no havien estat tan provocades. Hem aturat as Mercadal a fer un menú. El molí tenia les aspes subjectades. El cel feia cara de maleit. Uns camioners comentaven quatre coses. Els cambrers portaven una somnolència de post temporada estivenca. Al cel he vist l'exhibició de tres xòrics i he pensat que encara hi queda molta esperança per destrossar. Som els mirons d'una inequívoca decadència.