Monday, May 29, 2006
Em comenten que hi va haver més assistència a la processó de diumenge de Maria Auxiliadora que no pas a la manifestació a favor del dic que, dissabte passat, varen promoure els partits polítics de l'equip de govern municipal. Hom se n'alegra de què les processons marianes no deixin de tenir èxit, l'any qui vé que serà un any electoral, seguríssim que encara anirà més concorreguda, la processó. No hi ha candidat que vulgui ésser batle que no vagi a la processó, amb ciri o sense,,,
Friday, May 26, 2006
26052006
Biniculís. Els ullastres han fet la treta de la flor. L'enllosat del pati és una estora de floretes. Ara els dies tenen més cabuda en la claror. Els abellarols xisclen de valent. Els moixets s'han desmamat i mengen gerret capolat. Un telèfon sona a la casa del costat. Unes veus d'enfora es van apropant pel camí i jo, davant aquest mirall de l'entrada, m'acab de posar aquell cinturó de civella gruixuda. Faig temps. Em vindran a cercar per assistir a un concert de jazz: el Trio de Pere Arguimbau al teatre des Casino Nou...
Tuesday, May 23, 2006
Fragmentàries de mota
Sempre. Damunt la tauleta de nit sempre hi ha qualque obra de mota: de Elias Canetti, Emile Cioran o Guido Ceronetti. La prosa breu, fragmentària i de fibló de vespa d'aquests tres autors fa que les nits tenguin el ressò de l'alba vençuda amb la llum de les paraules. És allò que en dic les fragmentàries de mota.
Monday, May 22, 2006
Friday, May 19, 2006
Garrovers
Son Garrover. N'hi ha que no en tenen prou mai. N'hi ha que volen tenir fruita tot l'any! Des de sempre, en política, hi ha hagut dos bàndols: els qui roben (govern) i els qui volen robar (oposició).
Tuesday, May 16, 2006
A redossa
A redossa d'aquests dies, sense tele digital, sense internet, és a dir, cercant l'adjectiu.
Sunday, May 14, 2006
Friday, May 12, 2006
Cada dijous
Cada dijous, quan ens trobam uns quants amics, per posar-nos d'acord amb el menú que regirà el dissabte o el diumenge que ens trobem a Biniculís; cada dijous hi ha fortes discusions en posar-se d'acord: uns prefereixen un menjar a base de peix i productes de la mar, altres prefereixen un menjar a base de carns amb salses o a la planxa, i també n'hi ha d'altres, que són més tendenciosos a consumir verdures i llegums, partidaris d'una cuina vegetariana, emperò, el que arriba a passar realment que els cuiners que hagin de fer el menú de la trobada, acaben imposant el seu criteri i les seves manies culinàries, que no són poques. És a dir, que totes aquelles discusions prèvies són fum de formatjada, són purament una entelèquia per estar entretinguts una estona i fer de petar la resistència de cadascú. Ahir dijous, es va crear una colossal i acalorada discusió tot per esbrinar quin peix era el més adequat per fer un arròs caldòs, vaig estar a punt de telefonar al mòbil d'Alex Susanna per sortir-me'n del pas d'aquest carrerany absurd en què ens havíem ficat. Aquest diumenge hi haurà un arròs caldòs segons una recepta de la mare den Pakito. A Cala Fum hem quedat, per practicar allò tan essencial com és el troglodisme menorquí (que un altre dia, amb més recursos dialèctics us faré de definir))).
Tuesday, May 09, 2006
Estampeta
Ahir fosquet, abans de sopar, es va entregar mumare amb una estampeta de la Mare de Déu del Toro, patrona de l'illa de Menorca, que venia de pregar al temple de Maria Auxiliadora. Ja mos ho té dit: no vos preocupeu, que jo preg per tots voltros que no pregau. Ja fa una partida d'anys, en Toni des Molí li va amollar al senyor Mascaró: no, no és lo mateix, no, es mes de Maria, que na Maria tengui es mes. Sembla que un dia com ahir no hauria d'haver sigut feiner! Si el poguessin substituir per Sant Antoni?
Saturday, May 06, 2006
Divendres
Divendres. Vogant-vogant dalt sa velo vam arribar as Racó de sa Cigonya, aquest enfony encletxat dins ponent que ens té encisats. Tu vas parlar-me'n del concert den Serrat al Principal, tot presentant el disc Mô, que vares assistir amb les teves amigues. A mi em feia una vesa pinyolera i vaig rebutjar la invitació d'anar-hi, tot plegat, de Serrat l'únic disc que salvaria és Piel de Manzana, i sobretot, aqueixa rumba que es titula Caminito de la obra. Passetjant per aquelles contrades, vaig aprofitar la ocasió per xoroiar els matolls de les tapreres i vaig comprovar com la cosa comença a reverdir. En Dídac que és un expert en el món de les tàperes m'ho t'he dit: ses tapres volen sol, no volen aigua. Vares fotografiar aquell paisatge. I vàrem constatar com el verd ja s'acaba, i el groc comença a entaular la vegetació dels camps. La primavera serà curta si el verd no pot ressistir l'embat dels grocs. Vogant-vogant vam tornar a poble amb els ulls plens de colors que no tenen correspondències en els tubs de pintura.
Monday, May 01, 2006
Vinjolites d'argila
Ahir diumenge, tot després d'haver sortit del restaurant el Gallo, vam entrar a Truvi i vam comprar unes vinjolites d'argila per penjar a la terrassa de Biniculís. Na Mar s'endugué tres testos de xipell per trasplantar en el seu petit jardí, on hi té uns socarrells que són la meva dèria vegetal.