Dijous

27042006. Dijous. Ara feia temps que no trepitjava una merda de cà. Quina cosa més civilitzadora!

Pitus porrus

Els pitus porrus de les bardisses floreixen. Les flors dels pitus porrus fan una esclator de flaire que impregna l'ambient. Ara és el temps de jugar a tennis i a l'entorn de les pistes de joc, hi ha aquestes bardisses que circumden l'aromàtica presència entabenadora. Ara és el temps de jugar a tennis i d'evitar el compromís, tirant pilotes fora.

Recerca

Trobar el punt d'escepticisme on el retorn sigui possible.

Flors (amb bruixes)

Diumenge. A les voreres dels camins els llançons tenen flor amb bruixes. Unes flors grogues coronades amb flòvies blanques que, quan l'oratge s'aixeca, prenen el vol i planegen a l'aire com a bruixes. El company que recollia llançons per donar de menjar als conills, ha sentenciat: l'estiu és a prop! Jo, com un qui ha sentit ploure, he seguit fotografiant aqueixes flors de vida curta, però, que donen color als camps de l'illa: un diumenge on tot és possible. Avui, llegint el blog de Pere Gomila, he pensat quants de temps fa que no he llegit poesia,,,

21042006

Aquest oratjol fa de bon eixugar la roba que va ser estesa ahir a la vesprada.

Caramuixes

Dimecres. Abril. No sé si ve primerenc enguany, emperò, he vist caramuixes dins la marina que són a punt de florir.

Pluja

Dilluns de Pasqua. En obrir la finestra hem vist com la pluja havia matinat. Aquest pol·len dels arbres i matolls passarà avall. Aquesta pluja pausada i de lleugera gravetat farà un gran bé als camps, i sobretot, les tapreres de Torre del Ram i Punta Nati tindran la flor garantida enguany. Per la finestra es veuen els pardals fent un glopet als cocons del camí, petites basses on la vida hi és present només d'un rampell. Aquesta polisquina tímida i constant desferrarà la seda dels ciris que, com un trespol, la processó de Divendres Sant, havia deixat per carrers i carrerons una pàtina enllustrada damunt aquests paviments que són baratats quan convé o, a caprici dels gestors municipals, per engrossir els beneficis dels propietaris de les pedreres que van tants favors a la maquinària dels partits polítics. Aquesta polisquina és real, hi ha ciris que no duren tota una processó.

Lluna plena

Divendres Sant. Ahir va fer un capvespre esplèndid, d'un sol radiant. Al migdia, després de prendre un granissat de cafè, vam anar a Cala Turqueta a la cova den Lolo i vaig aprofitar per a treure'm les sabates, arromangar-me els calçons i trepitjar l'aigua del mar. Els fatídics borbs, un altre any, venien a morir a la vorera de la platja. A la cova hi havia un ambient de preàmbul de Cincogema, o gairebé. Em vaig asseure a una cadira coca-rossa i vaig llegir tranquil·lament l'article de Toni Bonet sobre les confraries de Setmana Santa que ha sortit publicat en la revista Ciutadella De Franc. Més tard, quan la fosca era reunida, vam deixar-nos caure per davant cas Bistec i vam veure passar la processó, com cada any, vam assentir la nostra preferència per la confraria del Sant Crist amb els seus vestits i estètica boni bé maçònica. És clar que, a Roma, la lluna plena feia la ronda al Coliseum i el Papa pensava amb en Benet des Tractor,,,

Mollets as forn

Ahir migdia em vaig atracar fins a sa plaça des Peix i vaig comprar una dotzena de mollets de fang, sempre m'agrada comprar-los com més petits, millor. Consider que són més saborosos. Sé que si voleu triar alguna peça interessant, heu d'anar a sa Plaça més de bon hora, emperò, també sé que si vas a darrera hora, quan les peixeteres són a punt de partir, et fan un preu d'amic amb el gènere. Idò, quan vaig arribar a casa, vaig escatar els molls i els vaig posar dins un tià de vidre, on primer, havia posat, al fons del tià, una seba tallada a llesques per fer coixí. Vaig estendre els peixos damunt aquelles sebes, vaig regar-los amb una llimona espremuda, vaig posar juevert i alls trossetjats arreu, llavors, hi vaig tirar un trespol de pa rallat i ho vaig posar a coure dins el forn durant mitja hora. Després, va venir la festa,,,

11042006

Son Rupit. Ha entrat la tramuntaneta. Com un gol mal encaixat. He baixat al port. Les barques bou són a fora. Dia tapadot. Anirem a fer un menú a Can Lluís. Els grisos argentants d'un dia com avui ajuden a endinsar-se en la lectura dels periòdics. Les eleccions a Itàlia són de resultat vertiginós. He parlat amb en Cesare. M'ha lliurat uns quants diaris italians enderrerits. Els italians han hagut de votar amb el cor a favor den Prodi o bé han votat amb la butxaca a favor den Berlusconi. Tota una entelèquia entre els sentiments i els negocis. He penjat la pauma que mumare em va regalar darrera la porta de la porxada. Em va ressaltar que estava beneïda. Els grisos i els verdes tenen una llum que eclipsa altres colors. I encara me'n record de la frase que em va amollar: si fos per voltros, ja no tindríem costums,,,

06042206-01

Son Esparver. Capvespre passat mirant com les vinjolites fan l'aleta i llisquen ràpides damunt l'aigua del safareig, just per fer un glopet. A les cornises de Son Rupit hi tenen tres nius, que durant aquests dies van rehabilitant. No sé si l'aigua que van replegant és simplement per a beure o bé per fer el morter, aquell fang argilós, del que són construits els seus nius, com eixams a les façanes que són permeses,,, Capvespre ben perdut, fent l'aleta amb la mirada i copsant aquesta frenètica ganes de viure d'aquests ocells que s'enlairen, pugen i baixen, a la recerca de mosquits i altres insectes. Capvespre mirant com les vinjolites no han de menester etiquetes per a fer-se un lloc en aquesta illa i és que açò d'etiquetar és una de les engalipades més emmerdants que hom conegui. Mentre les vinjolites tornin cada any, tindrem la seguretat d'estar motivats, de no perdre el motiu de seguir en la trinxera de la vida.

06042006

Son Esparver. Llebeig, tímid llebeig, que no hem vist aigua. Llebetjades les pedres de casa. Temps d'escriure imatges. Temps d'esperar no saps què. Groc de pol·len i ennivolats de mosquits a les garrigues. El ca no respon pel seu nom. Les vinjolites fan d'engrossir el llençol del cel. Oh, si fos cert que amb el llebeig, aigua veig. Aquest pol·len passaria avall.

Pol·len

Son Esparver. Després del pol·len dels fins, sol venir el pol·len dels ullastres i just quan comença a acabar la treta d'aquests arbres, comença a florir el pol·len de les mates. Els habitatges que estan circumscrits en aquestes arbredes tenen una pàtina de color groc que el blanc de la calç ressalta encara més. Hom sap que és una estació breu i que cada any cal travessar amb el seny dels dies. Aquest abrigament dels arbres fa que la casa estigui acaronada pel cant dels ocells que hi fan qualque estada a les seves branques. Hom pot sentir caderneres, verderols, tòrtoles, tords, etc. que vulguis o no vulguis alegren les hores. A estones perdudes, quan cal fer una aturada en l'enfilall de propòsits, asseguts a la terrassa, sentim el cant d'aquests ocells i pensam amb allò de la biodiversitat i és que en el món hi ha d'haver de tot, no només falcons,,,

739

No era gaire aficionat a llegir diaris i periòdics, emperò, a força de tractar n'Eliot, m'hi vaig acostumar, sobretot, a comprar diaris quan aquests van acompanyats dels seus suplements culturals que venturosament no surten, en cada diari, el mateix dia programat, així idò, els dissabtes toca adquirir El País i l'Abc, avui el suplement d'aquest darrer ha fet el número 739, i pot semblar el que volgueu, no obstant, el seu suplement cultural és de les coses recomanables que, avui per avui, s'editin en la pell de brau, gosaria dir que per a mi fa temps que supera el Babelia, en presentació i en continguts. Aquesta mena de suplements ajuden a formar-te, a tenir una idea i, també, a corregir pressentiments. Hom voldria que aquest llistó que ha assumit el suplement de l'Abc sigui perdurable i que pugui mantenir, cada dissabte, l'interès del lector que cerca una mena de guiatge en les novetats editorials.