Pont den Font

A les roques
una tovallola
espera el seu cos.

Octubre

Tremola com una ona
el silenci que s'ha esmosteït
a les teves mans foradades.

Octubre

Em dius que la dissort
ningú sap qui l'enterra.

Em dius que la ràbia
és menú de cada dia.

Em dius que les ombres
són més feixugues que el cos.

Em dius que la platja deserta
és a vessar de sabates sense arena.

Em dius que les tremoloses ones
reculen com els crancs.

Em dius que en aquella cova
hi dorm una barca sense timó.

Em dius que et digui quelcom
i jo no sé què dir-te
si tu ja ho has dit tot.

Octubre bis

No em diguis que
les fulles cauen dels arbres
sense cap consentiment
de qui sap
l'adrecera dels cossos,
sense cap remordiment
d'aquell qui escriu
onades de tinta i típex
en un quadern groc.

No em diguis que
aquesta tardor
de puntetes s'ha transvestit
i que l'armari era buit
abans de sortir-ne
a dansar
a la vorera de les ombres.

No em diguis que
les mosques han brunzit
la simfonia de l'oblit
com altres anys.
No m'ho diguis que
la mort no tenia tícket.

Plenitud amb blues de fons

Dissabte. Port de Maó. Sopar al Xaloc. Peix fresc? Claustre del Carme. Lluna plena damunt les teulades. Música de blues fins suar blues. 23 euros l'entrada. Na Mar somriu. Cervesa esbravada. Gots de plàstic. Música damunt altres músiques. Em diuen que la selecció espanyola ha perdut sense en Guti ni en Raul. Lluna plena que ens encalça per la costa de cas General. No puc demanar més: na Mar condueix cap a ponent, de retorn a Biniculís, i pels altaveus del vehicle sentim Jazz Blues Fussion de John Mayall. Les tardors menorquines tenen una sensuablitat gairebé eròtica.