20070707

Dissabte. Matinar. Cap bar obert a Calan Bosch. Ni taverna de mala mort. Aquest és un port nocturn. Turístic. Recreatiu. Matiner no hi ha ningú per prendre un cafenet. Som partits cap a la mar gran. A cercar profunditat. On les tonyines tenen el seu canal. Més a prop de Mallorca que no de Menorca. No hem sentit els galls d'Artà... He tingut la xeripa d'agafar un peixot. Mira que anar a picar el meu ham... No sabia què fer. Quina força nerviuda. Fils tensats. Molinet engrescat. Un mig acolloniment corporal. Tindrem peix per salar... Una volta a casa. A mirar el receptari tradicional: aquell De Re Cibaria de Pere Ballester. Veure agonitzar un peix m'ha deixat amb el caràcter emprenyat. Sembles un figaflor, m'ha dit un company de barca... Després, de retorn de l'horitzó, m'he adonat que embarcar sense haver pres una copa abans de salpar, és un mal rotllo...