20070701

Diumenge. S'ha enteulat el migjorn, un poc aixalocat. Menú al casino de Sant Climent. Passable. Un vi peleón. Feia temps que no m'hi barallava amb un vi de garrafa. Un menú és un menú, que em diu na Mar. Resignadament. Una parella de peninsulars del costat de la nostra taula, s'han atracat amb una mapa de l'illa i han disparat: una cala perdida? Na Mar que, no n'aprendrà mai, anava a assenyalar qualque indret damunt aquell mapa, quan jo he tallat en sec: no, de estas ya no existen... Han girat coa i han aplegat. De retorn, m'ha posat a parir pel meu mal caràcter. Esquerp... No em volia escoltar. Ha posat un cd de Neil Young a tota pastilla, mentre menava el cotxe a una velocitat poc acostumada... Jo només li volia dir que els insulars no tenim perquè fer-nos els simpàtics. Ni anar amb la simpatia com una cigala davall el braç. Que qui vulgui simpatia que vagi a la conselleria de Turisme que allà cobren per fer-se els simpàtics. Redei, com deia en Beneta!