20070703

Dimarts. Santandria. Dinar familiar a l'Hotel Bahía. Aquests alemanots acabats d'arribar que es pensen que tot és seu. Que es pensen que ens fan un favor amb la seva presència. Faig com si no els vegi. Indiferència total. Quan em top aquest tipus de turisme me'n record de la gelosia dels moros per la seva terra i els llocs sagrats. Prou raó que tenen. Potser els menorquins ens hem davallat els calçons... En una dinar familiar les anècdoctes són el que conten. Cadascú ha seguit el seu camí, emperò, ningú no sap prou bé si l'ha encertat... Na Nn, la germana que exerceix la psiquiatria, que sembla hauria de ser la més científica del grup, idò, té uns dubtes i quasi un to místic que a mi m'aclaparen... Com sempre. Com era de preveure: a l'hora de pagar el compte del dinar gairebé ens barallam. Un vol pagar perquè és qui té més liquidesa. Jo vull pagar perquè som a casa. Un altre vol pagar perquè té una espina clavada de no sé quan... Al final, acaba pagant mumare que és qui té més anys...