Ploure

Mai plou a gust de tothom. Que plogui al llindar de la tardor és cosa del temps i que les pluges venen quan han de venir. També és cert que s'han vingut fent moltes obres d'infrastructura: carrers, voravies, etc., sense tenir en compte la servitud de pas de l'aigua de pluja. Quan cops no hem sentir dir: per allà on ha passat l'aigua, prest o tard acabarà passant. S'han corregit el rost natural de terrenys, sense tenir en compte que allò que s'esdevindria seria un embassament o coses pitjors... Aquests dies de pluges, hem pogut treure al pati els testos de plantes d'interior perquè poguessin regar-se amb aquesta aigua beneïda que cau del cel. Amb aquestes pluges primerenques s'han pogut netejar teulades i embornals, perquè l'aigua que caigui des d'ara pugui anar directament a les cisternes, aljubs, etc., Mai plou a gust de tothom, però és força necessari que plogui i que la vida de les estacions faci el seu camí, d'esquena als nostres interessos.