Pledelluna

Molts han estat qui han cantat a la lluna. Ahir sortia tímida i eixerida, a sol post, pel cap de llevant. Un petit espectacle d'aquells que m'agraden de valent, perquè els mass mèdia no en parlen gaire. Ahir, plena de gràcia, ens mirava altiva de fit a fit. Feia el seu camí cap a ponent. Avui que hem donat l'esquena a tantes coses, també li hem donat l'esquena a la lluna. Emprimer poques coses no es feien sense consultar quina era la lluna en què es trobaven, no fos que les coses sortissin a la torta o que la fusta tallada es podrís o que els sembrats no germinassin, etc. Pledelluna, petit espectacle encara gratuït! Molts poetes l'han cantada, emperò, sempre he tingut en força consideració allò que van dir i escriure tres poetes d'àmbits diferents: el xinès Li Po, l'andalús García Lorca i l'eivissenc Marià Villangòmez... La lluna sempre encalça ombres que haurien d'haver estat la nostra consciència.