Gínjols

Son Gramanet. Primer de setembre. Aquest mes sempre m'evoca aquests fruits. Els gínjols. A les bardisses n'hi ha tres de sembrats. Frondosos. Carregats de fruits. Cada dia, hom fa un aguait, per anar replegant aquells més madurs. Aquells que d'un verd escanyolit han mudat de color, cap un marró de nocilla. El nom d'aquests fruits en castellà és d'allò complicadíssim de dir i de recordar. Un mossabarisme d'empelt. Quan érem al·lots, en alguns patis de ses Cases Baratos, allà a la barriada del Ranxo, n'hi havia de ginjolers i anaven cepillats. Fins que son amo, hi va armar un cà maleit. A les parades del mercat tenen una cotització de 6 euros/quilo. Hom no n'ha de menjar gaires de gínjols, una embosta n'hi ha prou que sinó pots anar d'escànguil. Si més no, tots sabem que en aquest món de sivelles atesades, hom ha de tenir uns bons gínjols per anar per la vida.