Cossificació ideal

Encara no he anat a dormir. Tota la nit de vetla sense haver travessat les fronteres del Port de Maó. Quan he arribat a casa en taxi, no tenia son. M'he preparat un cafè negre amb gel i som partit a nevagar per internet. I com sempre que puc, he anat fent aquell viatge cibernètic que m'agrada de repetir, d'illot en illot, visitant els blogs dels qui aprenc i dels qui puc també aprendre coses o deixar de creure en altres, maldant de no perdre l'equilibri de les sensibilitats. Les veus han de ser múltiples. Les idees floreixen i també s'esmosteixen, talment les flors. Una flor no fa estiu, emperò, hi ha flors que només duren un dia i prou. Flors d'un dia. Em ve a la memòria, mentre faig la prosa jazzística de la improvisació, una glosa de Miquel Ametler;

Vos ho dic de tot cor,
no me vull empegueir,
que açò serà una flor
molt mala d'esmosteir,
hi ha un refrany que sol dir
que mala herba mai se mor,

Idò sí, El post d'avui de JM Quintana és comprensible. Té la saviesa de contemplar una exigència, quan la política es marceix entre frivolitats i elementalitats. Què hi podem fer, travessar el desert, anant d'osasi a osasi, com el joc de l'oca. Idò sí, Madame Royal talvegada no tengui idees, emperò, té cos. I tot en gros, serà un intrèpid debat entre la idealització del cos i la cossificació de l'ideal. Post-it.