Santa Eulàlia

Diumenge. Després d'haver près un cafè amb llet en un bar dels rodols, vaig entrar en l'eglèsia de Santa Eulàlia. No hi havia entrat mai. Vaig agafar un full dominical sense dipositar un donatiu i com que eren a punt de començar missa, vaig quedar assegut i a veure venir. Feia molt de temps que no escoltava missa. El discurs del capellà era previsible: no em va motivar cap dels meus renecs, no obstant, jo estava més atent de les persones que assistien a l'ofici, estaven com absents, com si el discurs no anàs amb els seus destins. Quina poca vibració! Tot semblava que era fet per complir l'expedient. Llavors me'n vaig enrecordar que havia quedat citat a la terrassa del cafè Cristal i vaig partir lleuger cap a l'encontre. Vaig fer tard i per excucar-me, vaig dir: és que he anat a missa,,, Na Magda no s'ho va creure pas.