L'home sense braços

A vegades, me'l solec trobar a la costa des Forn, tot pujant de Palau cap a la plaça Major, altres vegades, m'he trobat aquest senyor a l'ombra dels ficus de la plaça Espanya. Sempre que puc li don un euro molt de grat, dins jo pens: un periòdic manco que m'hauré de comprar, tanmateix, sé que aquest euro el sabrà invertir millor que no pas jo. També vaig pensant com s'ho farà aquest home sense braços per anar visquent, tantes són les coses que feim amb les mans i alhora amb els braços, no me'n sé sortir d'aquest obsessiu pensament. La vida d'un home sense esperança és fotudament costeruda. Un home sense fe ni creences pot anar tirant, tanmateix, és el joc d'escollir entre dur una vida vegetal o per altra banda, dur una vida mineral. O simplement, dur aqueixa vida animal, amb rock and roll inclòs, que fa temps vaig escollir de tenir, emperò, haver de viure sense braços em trasbalsa i em rebel:la convulsament. Sé que un dia d'aquests, quan no vagi tant atrafegat, hi mantindré unes conservacions amb aquest senyor, vull saber més, vull fer-me la idea exacte, vull tenir un coneixement prou precís per llavors aixecar-ne acta de tot plegat.