Plaça Sant Jeroni

Sempre que puc. Sempre que tenc un tros de temps per pedre, i també, per perdre'm. Em deix em dur pels carrers i carrerons de Ciutat. Gairebé sempre, com una obsessió involguda, vaig a raure a la plaça de Sant Jeroni. M'agrada molt aquesta plaça. Em té, de qualque manera, captivat. Em solec comprar una llauna de coca-cola a una botigueta d'una cantonada de sa Calatrava, i si puc, em fum un porret, tot mirant la font d'aquesta plaça des dels diversos angles que la configuren. És un petit espectable que em vull permetre. Fa uns dies hi vaig acudir armat amb la càmara digital i les fotografies que llavors vaig visualitzar a la pantalla no acabaven de fer-me el fet. No acabaven de reproduir allò que jo hi veig. Cada cop tenc més clar que fa molts d'anys, qualcú que en aquell temps era jo, hi va viure per aquell rodol. El misteri d'aquesta plaça no és captat en les fotografies i he començat a comprendre que el misteri no és un frau, sinó, un estat anímic. Sé que el joc és la seducció d'aquest espai que té ànima. I jo, sempre que pugui, la seguiré visitant sense càmara fotogràfica.