Fragmentàries
Fragmentàries
Son Esparver. A Madrid han dit que no al projecte d’ampliació del port. A Palma tampoc no han fet gaire els deures político-administratius que diguem. Diuen que l’informe desfavorable és de caire polític; els informes siguin favorables o no favorables sempre ho són de polítics: el tècnic quan redacta l’informe té la consciència assaonada de política, sempre ha estat així, no és cosa d’ara: el tècnic sempre fa l’informe a favor de qui l’encarrega, i sobretot, de qui firma la nòmina mensual. Del poc que hem pogut llegir, esperem que algun mitjà en farà una transcripció més substanciosa i més literària del marro aquest, per les motivacions que el Ministeri de Medi Ambient ha denegat l’adscripció de la làmina d’aigua per a l’ampliació del port, idò, aquests mateixos motius podrien haver-se emprat per a l’ampliació de l’Aeroport de St. Climent i no ho feren, no, és a dir, que la política s’ha tecnificat o bé la tècnica s’ha polititzat, la qüestió és, a hores d’ara, a la teulada de la semiologia. Mentrestant, seguirem tenint un port del segle dinou que és molt bufó i artístic, fins i tot, amb un sol rogenc, ancorat cap a ponent, et pot venir una erecció sense la preceptiva prescripció mèdica. Jo havia dit que sí al dic d’abrigament. Jo hi era a favor d’un projecte d’ampliació del port, no d’aquest en concret que es presentava, sobretot, per la gestió econòmico-administrativa que es pretenia, a criteri meu, errònia en la concepció de les competències que havia de tenir l’administració local en el marc del conjunt del port i també s’hauria d’evitar la galopant especulació urbanística que s’estava induint. El temps dirà si els qui estaven en contra d’aquesta infrastructura portuària l’han encertada, jo no ho crec pas, no. De qui uns anys, vindran de fora a estudiar-nos, i sabrem que haurem deixat de tenir prosperitat, una prosperitat reduïda que, tal vegada, tengui una reacció positiva: colmatar el mercat laboral i deixar de ser receptors d’immigrants, que així, vinguts en allau, i sense voluntat d’immersió cultural ni d’integració social, potser-potser, siguem una civilització closa i de societat tancada i en Propper que se l’aguanti. En aquest debat en contra i a favor d’aquesta necessària infrastructura bàsica com és un port operatiu en cadascun dels sectors dinàmics de l’economia: esportiu, pesquer, comercial, etc., hom ha notat a faltar molta subtilesa, s’han confús termes com “progrés” i “prosperitat” que semblen sinònims, emperò, que no ho són. Mentrestant, i de Son Esparver estant en aquest gener fred i que regolfa cap a gèlid, sa Mixa (aquesta moixa negra i sanada) seguirà follant amb els moixos del veïnat.
Zizou
Son Esparver. A Madrid han dit que no al projecte d’ampliació del port. A Palma tampoc no han fet gaire els deures político-administratius que diguem. Diuen que l’informe desfavorable és de caire polític; els informes siguin favorables o no favorables sempre ho són de polítics: el tècnic quan redacta l’informe té la consciència assaonada de política, sempre ha estat així, no és cosa d’ara: el tècnic sempre fa l’informe a favor de qui l’encarrega, i sobretot, de qui firma la nòmina mensual. Del poc que hem pogut llegir, esperem que algun mitjà en farà una transcripció més substanciosa i més literària del marro aquest, per les motivacions que el Ministeri de Medi Ambient ha denegat l’adscripció de la làmina d’aigua per a l’ampliació del port, idò, aquests mateixos motius podrien haver-se emprat per a l’ampliació de l’Aeroport de St. Climent i no ho feren, no, és a dir, que la política s’ha tecnificat o bé la tècnica s’ha polititzat, la qüestió és, a hores d’ara, a la teulada de la semiologia. Mentrestant, seguirem tenint un port del segle dinou que és molt bufó i artístic, fins i tot, amb un sol rogenc, ancorat cap a ponent, et pot venir una erecció sense la preceptiva prescripció mèdica. Jo havia dit que sí al dic d’abrigament. Jo hi era a favor d’un projecte d’ampliació del port, no d’aquest en concret que es presentava, sobretot, per la gestió econòmico-administrativa que es pretenia, a criteri meu, errònia en la concepció de les competències que havia de tenir l’administració local en el marc del conjunt del port i també s’hauria d’evitar la galopant especulació urbanística que s’estava induint. El temps dirà si els qui estaven en contra d’aquesta infrastructura portuària l’han encertada, jo no ho crec pas, no. De qui uns anys, vindran de fora a estudiar-nos, i sabrem que haurem deixat de tenir prosperitat, una prosperitat reduïda que, tal vegada, tengui una reacció positiva: colmatar el mercat laboral i deixar de ser receptors d’immigrants, que així, vinguts en allau, i sense voluntat d’immersió cultural ni d’integració social, potser-potser, siguem una civilització closa i de societat tancada i en Propper que se l’aguanti. En aquest debat en contra i a favor d’aquesta necessària infrastructura bàsica com és un port operatiu en cadascun dels sectors dinàmics de l’economia: esportiu, pesquer, comercial, etc., hom ha notat a faltar molta subtilesa, s’han confús termes com “progrés” i “prosperitat” que semblen sinònims, emperò, que no ho són. Mentrestant, i de Son Esparver estant en aquest gener fred i que regolfa cap a gèlid, sa Mixa (aquesta moixa negra i sanada) seguirà follant amb els moixos del veïnat.
Zizou
posted by Mikel at 6:26 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home