20061210

Avui ens assabentam de la mort del general Pinochet. Aquestes morts sempre arriben massa tard, no obstant, alguns semblen que voldrien que no s'hagués mort i que hagués hagut d'enfrontar els processos judicials que tenia pendents. Hom sap que l'administració de justícia té la seva pròpia lògica i que dóna per bo el sentit d'aquella dita: morta la cuca, mort el verí. Ha tardat aquest òbit, que ha fet esbravar alguns bòtils de xampany que esperen a la gelera de la justícia i és que, per norma, els generals i dictadors solen morir al llit i amb els olis de l'extremaunció. De tot plegat, la cosa que em va més gràcia en el seu dia, va ser aquell jutge Garzón que volia volar a London per fer d'extradir al dictador xilè i que mai no va ser capaç d'empaperar als càrrecs de l'anterior règim den Franco. Quina gràcia, en Garzón!