20061208

Fa dies vam encetar el darrer full del calendari. Aquest any ja s'ens fuig de les mans. Inevitable. Qui dia passa, any empeny. L'empenta dels dies ens ha conduït fins a la mitgera d'un altre any. Les petites coses de cada dia fonamenten aquesta vida a redossa. Des del finestral els ullastres exhibeixen un verd grisenc que vindrà a ser l'anunci d'un fred que, inevitablement, ens ha de visitar. És el que toca: nadalar... Els versos que a la llibreta d'espirals esperen una revisió més acurada; els aforismes que s'hauran de llimar si vols que siguin publicats o exhibits públicament. L'auto-censura funciona de valent, com un mecanisme defensiu. Avui et sap greu no haver anat a Fornells i aquesta idea et mortifica el bressol de les estones perdudes. Saps que fins dilluns no veuràs a na Mar. I el telèfon mòbil és un engrony: deixa rastres, també hi ha petjades que no s'esborren així com així.