Tauleta de nit

20070726

2007-07-28T04:02:00.000-07:00

Dijous. Apunts incoherents i notes eixelebrades que hauran de quedar inèdites en el quadern. Tot dietari és la conseqüència d'esporgaments...

20070725

2007-07-27T00:38:00.000-07:00

St. Jaume. Ahir despusahir van enxampar El Solitario a Portugal. Feia una dotzena d'anys que la bòfia i altres pasmes li anaven al darrere. S'havia convertit en un mite. Jo ja li havia agafat afecte, davant la meva mancança d'ideolatria, i després de la jubilació anticipada de Zizou, a qualcú havíem de convertir en ídol... Després hem anat sabent que El Solitario no era d'aqueixa perfecció de delinqüent que esperàvem. Ha deixat un regaló de pistes i de documents que l'imputaran de debò. No obstant, durant una llarga temporada, hem anat seguint les seves aventures anti-bancàries, i redei, es feia estimar, sabent amb quina impunitat i avarícia actua el gremi bancari, açò sí, amb totes les garanties del sistema financer. A més, quan un home té als seus talons, grups especialitzats de les forces de seguretat, que estudien i analitzen cada detall, cada fragment, idò, mereix un alè de coratge nostre. Ara com ara, l'ídol haurà caigut del retaulet, estava a punt de caure del tot i fer-se miques a bocins, emperò, el detall de què escoltava sobretot música d'Eric Clapton, encara m'ha deixat una engruna d'esperança. Quina de les seves cançons deu preferir? El que no hi ha dubte és que a El Solitario li han amargat Sant Jaume, que-bon-homo-era...

20070724-01

2007-07-26T07:20:00.000-07:00

Si surts del solc
veuràs les albes com baden
darrere del mirall
d'uns ulls sense nineta
i no podràs tallar-te
les ungles del peus,
altrament, tenyides de lilia.

Si surts del solc...

20070724

2007-07-26T01:34:00.000-07:00

Na Cris ens convida a un te capvespral. Avui ha bufat un vent-en-terra emprenyador. Quan tornàvem en velo, hem topat amb un eriçó desventrat damunt l'asfalt de la carretera. Sempre em ve el mateix pensament, quan veig un eriçó en aquestes circumstàncies: un altre menorquí de manco... No hi hauria manera que les autoritats competents en matèria de carreteres fessin qualque cosa per evitar aquestes morts d'eriçons...

20070723

2007-07-25T01:33:00.000-07:00

Dilluns. Migdia. La vida resumida en un got de vi blanc Monopole, collita del 2006.

20070723

2007-07-25T01:32:00.000-07:00

Dilluns. Migdia. La vida resumida en un got de vi blanc Monopole, collita del 2006.

20070722

2007-07-23T23:46:00.000-07:00

Diumenge. Processó de barques. Capvespre tranquil. Un no sap si la Mare de Déu del Carme ens protegirà de les rissagues... Encara que antany sentíem a dir: qui Déu no sap pregar que vagi per la mar o aquell altre que era preferida: la mar fa forat i tapa.

20070721

2007-07-22T23:49:00.001-07:00

Dissabte vespre. Cubata salat a sa Nacra.

20070720-01

2007-07-22T00:38:00.000-07:00

A la bereneta sopera, tothom es queixava de les interrupcions del subministre elèctric de Gesa. En canvi jo tenia una percepció contrària a la majoria, quan ho veia tot a les fosques, com si una calma lluminosa hagués fet acte de presència... Com si haguéssim reculat uns quants d'anys. Jo hagués enviat una targeta de felicitació a la companyia elèctrica: Merci per recular, hagués escrit...

20070720

2007-07-21T09:03:00.000-07:00

Divendres. Festa de na Marga. Coques des forn del Ranxo. Sangria. I sobretot, birres Alhambra que n'és una de les marques preferides. No sabia com ho havia de resoldre. Regalat un disc de Dire Straits. Sembla que me n'he sortit. Esborrany poètic...

Ara tot just
esquives el pensament;
voldries no tornar-hi més
a prepitjar instants,
fora del solc escarnit,
quan una ràbia negra,
et puja per les venes
i et fa presumpte
de qualsevol innocència.

20070719

2007-07-21T08:39:00.000-07:00

Res anotat en el quadern.

20070718-01

2007-07-20T08:40:00.000-07:00

Sopats a s'Engolidor. Caballo Blanco tancat per ordre governativa. Copeo pels bars de Cala Galdana. Aturats a pixar al monolit de Lladró a ca costa Nova. Un vespre fallit com un tir per sa culata. Visca la República! Per dir qualque cosa.

20070718

2007-07-20T03:50:00.000-07:00

Com cada any, un dia xafogós com avui, anam de senyoretes-que-fumen amb en Pau Anglada.

20070717

2007-07-18T04:24:00.000-07:00

Dimarts. Com deia en Gomis: no saben si hi som com la mula den Mente...

20070716

2007-07-18T03:14:00.000-07:00

Dilluns. Setze de juliol. Dia de tovallola.

20070715

2007-07-16T06:05:00.000-07:00

Diumenge. Vents dels sud. De bon dematinet partim de Cala Galdana fins a Binigaus, pel camí de cavalls. En Toni ens havia de venir a cercar a Es Brucs. Encara l'esperam... Platja. Ones. Bikinis. Top-less. Cantimplora. Set. Suor. Ombrel·la. Arena. Horitzó. Aquestes platges del migjorn m'agraden per la seva obertura de compàs. El seu horitzó endins. Hem tornat a poble amb na Clàudia, una alemanya de Colònia, que llegeix The Guardian. Si no surt publicat en el diari The Guardian no m'ho crec, mos ha dit mentre enfilàvem carretera vella, de davant ses portalades de ses Barreres de Baix... Un diumenge rostidet.

20070714

2007-07-15T05:09:00.000-07:00

Dissabte. Passeig en velomar fins davant el futur dic de son Blanc.

20070713

2007-07-15T04:09:00.000-07:00

Divendres. Tretze de juliol. Avui no escriurem res en el quadern. Supersticions...

20070712

2007-07-14T00:32:00.000-07:00

Dijous. Replans de Tot Rústic. Durant dos dies hem vist entaular-se la tramuntaneta. Avui fa una setmana que ens va deixar Pere Mascaró, un home de bé i que exercia amb l'exemple. Economista d'esquerres. Una cosa no gaire corrent en el món de l'economia. Aquestes morts prematures deixen a hom amb un regust visceral... De no acabar d'entendre l'absurd de la vida on hi som de lloguer... Quan una persona se'n va, hom fa replec de records per no deixar que s'esborrin aquelles vivències o encontres amb eixa criatura. Jo també pens com Montaigne o, era una altre, qui deia que un home no acaba de morir mentre damunt la terra hi hagi qualcú que l'hagués conegut, perquè en la memòria pervivia la idea d'aquella persona.

20070711

2007-07-13T03:22:00.000-07:00

Can Carrió. Capvespre humidot. A les vuit del matí ha caigut un cabiot. Les basses encara no eren eixutes al migdia. Una mànega d'aigua ha seguit, vorera per vorera, el tram de la carretera fins a la costa. Pluja furiosa. Els bars matiners han hagut de retirar les cadires de les terrasses. Na Mar es presenta amb un exemplar de la revista Nature. Aquest setmanari en anglès de cultura sobre la naturalesa, ciència i investigació, etc. I atès que domina l'idioma anglès, ens ha vingut a traduir un article sobre els borbs... Hem près una camamil·la i ens hem anat a tirar dels replans de Tot Rústic. Santandria comença a tenir aquell tel d'olis i petrolis com anys anteriors. I açò que tenim una regidoria de medi ambient, una conselleria insular de medi ambient, una conselleria autonòmica de medi ambient i, també, un ministeri de medi ambient... Quanta més burocràcia, idò, més ineficàcia!

20070710-01

2007-07-12T07:32:00.000-07:00

a na J.P.P.

Sant Cristòfol gloriós
vigila aquells camins
per on hem de passar.

Sant Cristòfol des Sant
enlluerna la fosca
que travessa l'agulla...

Sant Cristòfol gloriós,
patró de vianants,
ajuda'ns a arribar.

20070710

2007-07-11T07:48:00.000-07:00

Dimarts. Sant Cristòfol des Sant. Es Migjorn Gran. Cotxe. Benedicció. Rector. Almoina. Abonament assegurança del vehicle. I una llarga i entranyable conversa amb en Colau Huguet...

20070709

2007-07-11T05:06:00.000-07:00

Dilluns. Renovació de la llicència de pesca.

20070708

2007-07-10T11:17:00.000-07:00

Diumenge. Telivisió. Tennis. Nadal i Federer. Quatre hores davant la pantalla televisiva. Pizzes d'anxoves i carxofes. Quan el pack de Heinekens era a punt d'acabar-se, en Paco mos ha dit: una altra com aquesta i haurem de vigilar ses morenes...

20070707

2007-07-09T01:27:00.000-07:00

Dissabte. Matinar. Cap bar obert a Calan Bosch. Ni taverna de mala mort. Aquest és un port nocturn. Turístic. Recreatiu. Matiner no hi ha ningú per prendre un cafenet. Som partits cap a la mar gran. A cercar profunditat. On les tonyines tenen el seu canal. Més a prop de Mallorca que no de Menorca. No hem sentit els galls d'Artà... He tingut la xeripa d'agafar un peixot. Mira que anar a picar el meu ham... No sabia què fer. Quina força nerviuda. Fils tensats. Molinet engrescat. Un mig acolloniment corporal. Tindrem peix per salar... Una volta a casa. A mirar el receptari tradicional: aquell De Re Cibaria de Pere Ballester. Veure agonitzar un peix m'ha deixat amb el caràcter emprenyat. Sembles un figaflor, m'ha dit un company de barca... Després, de retorn de l'horitzó, m'he adonat que embarcar sense haver pres una copa abans de salpar, és un mal rotllo...